Re-marcatge de fusta morta al Ter
13 d’octubre de 2021
Dins del seguiment del nostre “Protocol de desplaçament de fusta morta en espais fluvials en conques mediterrànies”, continuem amb el re-marcatge dels elements de restes llenyoses que ens serviran com a eina de control per poder oferir, a la llarga, possibles solucions basades en la natura des d’un enfocament innovador.
Les grans restes llenyoses influeixen en la morfologia dels rius i a processos d’erosió i retenció de sediments, creant grans àrees de sedimentació. Contribueixen a la dissipació dels efectes de les riuades al dissipar part de l’energia del flux de l’aigua i a la retenció de sòlids i partícules en suspensió. Formen part del sistema fluvial i contribueixen a la seva biodiversitat com a microhàbitats i a la retenció de carboni en el sòl. Tot i així, l’acumulació de fusta morta en els rius augmenta el risc de danys a infraestructures (com ponts i preses) i de causar un augment dels desbordaments.
Per avaluar els possibles efectes en la geomorfologia dels rius, és important entendre la distribució de la fusta en els rius, moviments i temps de permanència en el seu lloc.
Entendre la dinàmica de mobilització de la fusta morta en riberes i lleres fluvials, permetrà elaborar orientacions de com gestionar-la per mantenir o potenciar la dinàmica ecològica dels rius i, a la vegada, disminuir els riscos per les infraestructures. Aquesta necessitat és prioritària, especialment, en els casos de grans cúmuls de fusta morta produïda per les crescudes extraordinàries on, com a mesura de gestió, se sol procedir amb la seva retirada sistemàtica, sense atendre a criteris ecològics per preservar-la allà on no suposi un risc significatiu per les infraestructures fluvials.
De moment, d’ençà de les crescudes que va originar el Glòria el 2020, no n’hi ha hagut cap de prou entitat com per poder mobilitzar cap dels elements que tenim marcats. Paciència i aigua!
